Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions.

La normativa prescriu, amb finalitat simplificadora, d'utilitzar aquests signes només al final de l'oració. Per exemple, en el cas de les oracions interrogatives directes:

Que vindràs demà?
Com és que no vas venir?

O bé, en el cas de les oracions exclamatives i de les interjeccions:

Quin dia!
Que gran que s'ha fet, aquest noi!
Visca!

Tanmateix es poden observar altres pràctiques de puntuació: alguns mitjans de comunicació, editorials o autors utilitzen el signe d'interrogació i d'admiració també al principi de les oracions quan la lectura pot resultar confusa (per la complexitat sintàctica o la llargada de l'oració); i d'altres utilitzen els signes d'interrogació i d'admiració al principi i al final de les oracions interrogatives i exclamatives, en tots els casos.