El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la.
Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la).
El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot [...]
Els participis es poden fer servir d'una manera aïllada, amb valor absolut, per indicar que un procés ha finalitzat i, per tant, no fan referència a accions que no han acabat. Per exemple:
Arreglat el teulat, van decidir pintar la paret.
Dit això, només falta agrair-vos l'interès demostrat [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció i, el verb concorda en plural. Per exemple:
L'Iu, en Lluc i la Bruna vindran a les nou.
El noi de les ulleres i el de la camisa blanca volen intervenir.
En canvi, quan el subjecte està format [...]
El complement que expressa el beneficiari de l'acció del verb s'anomena datiu benefactiu. Aquest complement es pot construir de dues maneres: amb un sintagma preposicional encapçalat pera, o bé, amb els pronoms em, et, li, ens, us, els o es. Per exemple:
Ha fet un dibuix a la mare o bé Li ha fet [...]
En català, per expressar l'acció de fer tard o de fer les coses a destemps, habitualment fent referència a una opinió d'algun fet, es poden fer servir les locucions a misses dites, a pilota passada; també l'expressió un cop dat i beneït o bé la frase feta quan fou mort el combregaven, segons el [...]
La construcció per postres és adequada en sentit figurat per expressar 'a més' o 'a sobre', com a extensió de significat del sentit original. Per exemple:
Li van robar la bossa i, per postres, va caure i es va torçar el turmell.
Per postres, ha perdut el paraigua i no porta la jaqueta amb [...]
En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur [...]
Un dels significats del verb respondre és 'adreçar paraules o senyals per satisfer una pregunta, una qüestió, etc.'.
Quan el complement representa la pregunta o la qüestió, tant pot ser intransitiu com transitiu, és a dir, pot portar un complement introduït per la preposició a o un complement [...]
Fitxa
6633/4Darrera versió: 17.09.2024
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1)
arran de
L'expressió arran de significa 'gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple:
Aquells ocells volen arran de terra.
En sentit figurat, té un valor causal i vol dir 'com a conseqüència de'. No s'accepten les expressions arrel de o a rel de.
Per exemple:
Vaig [...]
El nom compost bocaorella es fa servir per fer referència a la transmissió o difusió oral d'una informació d'una persona a una altra. Atès que es tracta d'un compost patrimonial, és a dir, un compost format a partir de mots catalans, s'escriu aglutinat i sense guionet. Per exemple:
L'èxit de la [...]
Fitxa
6633/4Darrera versió: 17.09.2024
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1)