Resultats de la cerca frase exacta: 6

Diccionari de la llengua catalana
1. acomodar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (alguna persona o cosa) de manera que convingui a una altra. Acomodar la poesia a la música. L'ull s'acomoda a les distàncies. Cal acomodar-se a les circumstàncies. Els líquids s'acomoden a la forma dels vasos que els contenen. Posar en lloc convenient, en [...]
2. acomodable
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot acomodar. [...]
3. acomodament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acomodar o d'acomodar-se; l'efecte. [...]
4. adaptar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajustar o acomodar (una cosa) fent-la apta a un fi, a un nou ús. Adaptar el mànec al martell. Adaptar la música a la poesia. Adaptar aquestes cobertes a un altre llibre. Adaptar la conducta a les circumstàncies. Aquest mànec no s'adapta al martell. Ajustar o acomodar (una [...]
5. encabir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar, acomodar (algú o alguna cosa) en algun lloc fent-l'hi cabre. La furgoneta ja és plena: no sé pas on les encabirem, aquestes dues cadires. Ara surt l'últim cotxe: hem de veure si ens hi podem encabir. [...]
6. personalitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar caràcter personal (a alguna cosa). Personalitzar una dedicatòria. Referir-se a una persona determinada. Parlarem dels alumnes en general, sense personalitzar. Acomodar a les necessitats d'una persona determinada. Personalitzar un crèdit. En inform., adaptar l'aparença o el [...]