FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar d'aparèixer o d'ésser visible, escapar a la mirada sobtosament o gradualment. La barca va desaparèixer darrere l'illot. Han desaparegut darrere uns arbres, entre les mates. El sol ha desaparegut darrere els núvols. Desaparèixer com un llamp, en un tancar i obrir d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Establiment on s'ensenya. Escola d'ensenyament primari. Les escoles municipals. L'escola del poble. Obrir una escola. Escola d'enginyers, d'arquitectura. Escola d'arts i oficis. Escola de declamació, d'art dramàtic. Escola militar, naval, de nàutica. Escola d'equitació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vuitantena. Algú, arribar a fer (allò que es proposa), a obtenir (allò que desitja). Volien obrir la porta, però no ho aconseguiren. No aconseguireu pas que desisteixi. Mai no aconseguireu el seu consentiment. Aconseguir honors, riqueses, aplaudiments, l'aprovació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Receptacle corredís d'un moble com ara una taula, un armari, etc., que estirant surt del moble on és contingut i pitjant hi entra. Obrir un calaix. Tancar un calaix. Un armari amb un calaix. Els calaixos d'una calaixera. anar-se'n al calaix Morir 1 1. una malaltia (o un disgust [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
teixir a peu obert] Teixir batent amb el cop de batan la passada de trama quan la calada encara no s'ha clos. teixir a pas tancat [o teixir a peu tancat] Teixir batent amb el cop de batan la passada de trama quan la calada ja és closa o bé quan ja s'ha començat a obrir la calada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fons de l'ampolla, pel qual, en obrir la vàlvula, puja l'aigua pressionada pel gas. Aigua carbònica artificial, especialment la continguda o preparada en sifó. Part d'un tub de conducció d'aigua en forma de U, amb què se salva una depressió del terreny, un riu, un canal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sortir al carrer. fer carrer Obrir pas. deixar algú al mig del carrer Llevar-li tots els mitjans de vida. treure algú al carrer Treure'l de casa. Conjunt dels habitants d'un carrer. Aquells crits van posar en commoció tot el carrer. Antic títol d'algunes viles posades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tempestuós, variable, en bo, fix. Sembla que el temps s'ha assentat. assentar-se-li a algú el cap Posar seny, enteniment. Un líquid tèrbol, assolar-se. No belluguis l'ampolla una estona i veuràs com el vinagre s'assenta. Les barres, cloure's de manera que no es pot obrir la boca per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Comerç que fan els bancs, que consisteix principalment en operacions de gir, de canvi, de descompte, a obrir crèdits, a portar comptes corrents, a comprar i vendre efectes públics. Operacions de banca. Conjunt de bancs que constitueix el sistema bancari. Entitat bancària. En alguns [...]
