topants(m. pl.) paratge verals andoles. Què fas, per aquestes andoles? contrada(->) banda costat part punt regió(->) endreçúries, indrets desavinents. posició(en llenguatge militar) lloc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (Dit d'un indret) concorregut animat 2 (Dit d'un camí) fressat eixermat batut Ant. Infreqüentat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 celler(usat a València. Alc.) dipòsit. provisoria, indret, en certs establiments, destinat a guardar les provisions. 2 provisió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(Dit d'un indret) allunyat llunyà desavinent excèntric, no cèntric. Els barris excèntrics de la ciutat. desviat foravial fora de camí Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Indret ombrejat. ombradiu ombriu, indret on no toca el sol. ombria ombrera baco baga(oposat a solell) obaco obaga, íd. bagueny umbracle frescal, paratge fresc, ombrívol. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

sobreabundaro superabundar pul·lular, ésser gran munió de persones o coses en un indret. redundar, sobreeixir per excés d'abundància. formiguejar, bellugar-se en un indret, una gran multitud de persones o bèsties. tenir més... que un gos puces Ant. (Quan es tracta de tenir) Escassejar. Rarejar [...]

1 indret. 2 ascendència. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Estada en un indret durant l'hivern. eixivernada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

m. Indret ple de pedres. pedreguer macada codolar roqueterao roqueter roquissaro roquisser roquerar penyaler, lloc on hi ha moltes penyes. tartero tartera, pila de rocs. terreguero terregaller, lloc ple de pedres menudes movedisses. claper, claperao clapissa, indret cobert de rocs. Manuel [...]

acostumar. Cp. aparroquiar-se: agafar l'habitud de concórrer a un indret. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]