L'apostrofació davant de les sigles que pronunciem combinant el lletrejament amb la pronunciació sil·làbica segueix el criteri de les lletrejades, ja que ens basem en el contacte de l'article o la pre- posició amb el nom de la lletra inicial. el PCUS el pe-cus l'MPOC l'ema-poc la BDOL la [...]

Quan pronunciem una sigla desplegant-la hem d'apostrofar o no considerant el desplegament, i no la grafia de la sigla. la LECr la Llei d'enjudiciament criminal el FCB el Futbol Club Barcelona d'OC d'Òmnium Cultural [...]

En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunci- ar-les, tenint en compte que l'accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d'això, se segueixen les regles generals d'apostrofació. Davant [...]

Davant de les sigles que es pronuncien com a mots, anomenades acrònims, s'apostrofen els articles el i la, i la preposició de, d'acord amb les regles generals d'apostrofació. l'ICEC (masculí) el PIB l'ONU (femení) l'EFTA (femení) l'UCI (femení) la IATA la UOC la UFEC la NASA d'USO de [...]

A l'hora de pronunciar una sigla i d'escriure l'article definit o la preposició de que la precedeixen es produeix una dependència d'un procés respecte de l'altre; és a dir, una pronúncia pot condicionar el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura. Per [...]

caps femení ses ses cadires, ses economies Com es veu en el quadre, en masculí, quan l'article va precedit de la preposició amb, s'usen les variants so i sos. Pel que fa a l'apostrofació, l'article salat s'apostrofa en els mateixos casos que l'article definit. L'article baleàric s'usa sobretot a [...]

viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest. Som aquí des de les quatre de la tarda. Ja pots començar des de demà. T'ho dic des de la meva experiència personal. Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]

entre vocals generalment és sonora. Pel que fa a l'apostrofació, tenint en compte que aquesta sigla comença amb vocal, s'apostrofa quan la precedeixen l'article definit la o la preposició de. Per exemple:  inscripció a l'ESO (i no inscripció a la ESO) segon curs d'ESO (i no segon curs de ESO)  [...]

Els mots que formen títols i subtítols que encapçalen text no s'han de partir mai. Així, en comptes de fer: Accentua- ció i apostrofació cal fer: Accentuació i apostrofació Com es pot veure en l'exemple anterior, els elements que componen un títol o un subtítol, si cal, sí que es poden [...]

L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple: del Caire a la Haia per l'Havana de la Manxa cap als Monegres Contràriament, en [...]