A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
flaix flaixos
La paraula flaix (adaptació del terme anglès flash) designa un aparell que produeix un esclat lluminós que permet impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou llum natural.
També es fa servir amb aquests significats: 'notícia breu i sintètica' i 'pla de durada molt [...]
plusos El mot plus (que significa la quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari) fa el plural d'una manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de plus fem plusos.
Per tant, cal dir Aquest mes s'han de pagar els plusos de productivitat, i [...]
La interjecció alto! es fa servir per fer que algú es deturi en una marxa, correguda, etc., que interrompi un discurs, una tasca qualsevol, l'execució d'alguna cosa. Per exemple: Us ho torno a repetir: alto!
El mot alto també és un substantiu que designa l'arrest o parada que fan els soldats [...]
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb abstenir-se és abstén-te o abstingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma abstín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma abstingue't, cal tenir en compte que aquesta [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb captenir-se és captén-te o captingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma captín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma captingue't, cal tenir en compte que aquesta [...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.
[...]
Hi ha uns casos molt concrets de compostos que fan referència a un equip esportiu, en què es coordinen, per mitjà de la conjunció i, dos noms de colors.
Malgrat que en general els compostos s'escriuen aglutinats (per exemple: allioli o coliflor), cal escriure'ls amb guionet si hi pot haver un [...]
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu
dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu [...]