valencians tampoc no se sol pronunciar la primera erra de perdre.
Igualment, és habitual no pronunciar la erra de la síl·laba pren- del verb prendre i derivats (com aprendre, comprendre o sorprendre) i cerndre en les formes d'infinitiu, futur i condicional: prendre, emprendre, prendré, prendria [...]
Quan hi ha contacte entre una preposició àtona i una de tònica, generalment es mantenen les dues preposicions. Per exemple:
En aquesta bicicleta hi poden pujar persones de fins a noranta quilos.
No ens van sorprendre perquè els vam veure arribar de dins estant.
Això no obstant, en alguns casos [...]
adequats en català. Segons el context, es poden fer servir altres verbs:
agafar, aconseguir o arreplegar. Per exemple: Abans de tornar, agafa pomes al súper.
pescar, enxampar, atrapar o sorprendre. Per exemple: El van enxampar en ple robatori.
entendre. Per exemple: No és gens fàcil entendre l'argument [...]
, subdirectora general,
vicesecretari primer, exministre de l'Interior.
3. Per evitar la confusió amb un altre mot homògraf o en els casos de contacte entre grafies que podrien sorprendre, especialment amb el prefix ex-: pre fixat, co rector, ex portador; ex exiliat, ex xicot, ex xa, etc.
Excepcionalment, s [...]
, estranya; rar, rara; anòmal, anòmala; irregular; extravagant; peculiar; inusual; excèntric, excèntrica... Per exemple:
En Ramon és bastant estrany, no sol parlar amb ningú i sempre està amb el mòbil.
Va ser un espectacle tan excèntric que va sorprendre a tothom.
En registres col·loquials, també se sent [...]
'oració de relatiu depèn de verbs psicològics del tipus obsessionar o sorprendre el pronom qui ha d'anar precedit de la preposició a. Per exemple:
La notícia ha sorprès a qui menys em pensava.
També duu la preposició a quan l'oració de relatiu apareix dislocada. Per exemple:
A qui copiï en els exàmens [...]
explicar a la Mercè, a la qual sempre criticava.
En aquesta frase, si no hi hagués la preposició, es podria entendre que la qual és el subjecte de la frase, i no el complement directe.
Independentment de si hi ha ambigüitat o no, amb el verb seguir o amb verbs del tipus afectar, arruïnar o sorprendre [...]
Algunes de les onomatopeies que representen sons de certes activitats o sensacions humanes són les següents:
acció de córrer: trap-trap, trop-trop
acció de sorprendre's: ah
acció de dubtar: em, aaa, mmm
acció de trepitjar una massa pastosa o líquida: txof, xaf
acció de relliscar: zuip, fiu [...]
.
Me'n vaig! Ja veig que faig molta nosa.
Fareu vaga, vosaltres? Jo encara hi estic rumiant.
Per tant, no m'hi poso més... Això no obstant, no deixa de sorprendre'm que hagi vingut.
En canvi, si els signes d'admiració, interrogació i punts suspensius no tanquen l'oració, després d'aquests signes s [...]
