arrimar adossar. Aquest armari, adosseu-lo a la paret. acular, arrambar una cosa per la seva part posterior. Van acular el carro contra el marge. redossar, arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de recer. arraconar, arrambar en un racó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

arrambar acular, arrambar una cosa per la seva part posterior. Van acular l'auto contra el marge. arrimar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 arrambar. 2 abandonar. Ant. Desarraconar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 arrambar. Ant. Desarrimar. 2 (arrimar-sepron.) Fig. acollir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. arrambar. 2 (acular-sepron.) entossudir-se. 3 v. intr. abaixar-se. cular empopar(una nau). Ant. Emproar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 apropar aproximar atansar acotar, acostar una cosa a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar l'orella a terra per escoltar. abocardos recipients, acostar-los per les boques. arrimar, redossaro arrambar, acostar una cosa a una altra fent que la primera toqui la segona. Arrimar un [...]

sotaplujar replujar posar a cobert (o a recer) arrecerar emparar protegir parapetar redossar, arrambar algú o alguna cosa a un objecte que li serveix de redós o empara. reparar. El meu jardí està molt reparat del fred (Alc.). acubillar, abrigar quelcom posant-s'hi a sobre. La gallina acubilla [...]

, rapiro arpar, prendre amb violència. forçar, prendre per força. Forçar un castell. Forçar una dona. usurpar, prendre injustament un domini, un ofici, una dignitat, etc. fer fonedís, fer desaparèixer. manllevar. Un mot manllevat al llatí. arrambar amb (una cosa), prendre-la [...]

.), furtar. arrambar amb(alguna cosa), robar-la. polir(a algú una cosa) (fam.), íd. pispar(fam.), íd. afaitar(fig.) mossegar(fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de [...]