FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bo per al conreu. El lloc més agrer per a les garrofes. Prestació real per la concessió de terres i de masos que, a manera de cens o pensió, pagaven els pagesos en reconeixença de la possessió del senyor, consistent en la quarta o cinquena part de la collita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edifici majestuós i ric per a habitació d'un rei, d'un gran senyor, d'un particular ric, d'una corporació elevada. El Palau dels Reis de Mallorca. El Palau de la Generalitat. Edifici gran destinat a un ús públic artístic, científic, social, etc. El Palau de Belles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al vescomte. A l'edat mitjana, gran senyor, senyor que tenia sobre les seves terres la plenitud dels drets feudals. Muller d'un baró. Home arribat a l'edat viril, especialment home de respecte, d'autoritat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser senyor (d'un lloc). El príncep que senyorejava tota aquella terra. Dominar, manar o governar (una cosa) com a senyor. L'home senyoreja la tècnica. Senyorejar les pròpies passions. Aquest advocat ambiciona senyorejar damunt dels altres. El bon gust senyorejava en totes les [...]