Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple: He comprat bunyols. He tancat la finestra. Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]

que la llei és vigent en el moment que el lector la llegeix. Per tant, és recomanable no fer servir el futur amb aquest valor. Cal tenir present que aquest canvi pot afectar l'ús d'altres temps verbals, com ara el del present de subjuntiu. Com a norma general, el futur d'obligació es tradueix pel [...]

Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc. Aquesta construcc [...]

En català hi ha diverses expressions equivalents a la forma col·loquial escaquejar-se, com ara fugir d'estudi, escapolir-se, eludir, defugir, evadir-se, evitar una obligació, donar excuses de mal pagador, fer campana, etc. Per exemple: Com que la lliçó d'avui no li agrada, s'ha escapolit / ha [...]

Les formes al·ludir i eludir tenen significats diferents. El verb al·ludir significa 'referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la'. Per exemple: Va al·ludir al contrincant diverses vegades. En canvi, el verb eludir significa 'evitar (una dificultat, una obligació, etc.), amb algun [...]

subrogar alguna cosa subrogar-se a algú o a alguna cosa El verb subrogar, amb el significat d''assumir (un dret, una obligació, una funció) d'altri', es pot usar transitivament. Per exemple: L'empresa adjudicatària ha de subrogar l'equip actual.  Amb el mateix significat, el verb subrogar [...]

De vegades, s'usa una construcció formada per un infinitiu (com ara dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar), amb un valor proper a la necessitat o l'obligació, en què aquest infinitiu no depèn de cap verb amb forma finita i va seguit d'una subordinada introduïda per que o [...]

Tant l'expressió cal no com l'expressió no cal són adequades, depenent del sentit que es vulgui expressar. La construcció cal no davant d'un verb en infinitiu indica obligació. Per exemple:  Cal no oblidar els esdeveniments del passat ('No s'han d'oblidar els esdeveniments del passat'). En [...]

El terme finiquito és un castellanisme que cal substituir per quitança o liquidació, segons el significat. La quitança és un escrit en què es reconeix algú quiti, és a dir, lliure d'una obligació. Per tant, la quitança sempre és un document. Per exemple: En Joan, quan va plegar de la feina, va [...]

Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents: haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí. caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]