Donar, causar, molèstia (a algú). Si reposa, no el vull molestar: ja tornaré més tard. Aquell soroll molesta. Aquest mal em molesta molt. Els colls alts em molesten. Fer que (algú) se senti ofès. Les vostres paraules m'han molestat profundament. Sentir-se [...]

Molestar, desconcertar amb ultratges, renys, retrets, burles. [...]

Molestar, especialment amb sol·licitacions insistents, amb actes intempestius. Sempre m'importuna amb preguntes. [...]

Omplir, infectar, de pudor. Amb aquesta pipa empudegues la sala. Cremant aquest plomall has empudegat tota la casa. Molestar, empipar. [...]

Causar fàstic (a algú). Molestar en extrem. Aquest temps em fastigueja. [...]

Molestar amb les accions o amb les actituds, produir destorb (a algú). [...]

Relatiu o pertanyent a la factivitat. Els verbs lamentar i molestar són factius. [...]

Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]

Privar de vitalitat (alguna part del cos). Castigar (el cos) amb austeritats per domar les passions carnals, els apetits corporals. Molestar fortament, especialment en l'amor propi. [...]

Donar aliments (a algú) fins a satisfer-li plenament la gana. Tot això és gana: atipeu-lo, i li passarà. El van atipar d'arròs, i ja no va tenir gana de menjar res més. Menjar fins a satisfer-se plenament la gana. No s'atipen, pobres: passen gana. Enfastidir, molestar [...]