121.
mongol
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
del segle XIII (coincidint amb l'expansió de l'imperi mongol de Genghis Kan), el mongol apareix amb un sofisticat sistema d'escriptura propi (basat en l'escriptura uighur antiga) i amb una identitat literària particular. L'obra més important de la literatura mongol, però, La història secreta dels [...]
|
122.
comunicació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Un despatx urgent, xifrat, etc. missatge trasllat, comunicació que hom dona a una de les parts litigants sobre les pretensions de l'altra part. relació declaració revelació, comunicació d'una cosa secreta. Cp. plica: sobre clos i segellat contenint un document que no s'ha de llegir fins a una data [...]
|
123.
confessar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta. atorgar. reconèixer convenir (amb algú una cosa). Convinc amb vós que m'he equivocat. admetre acordar. Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció. confiar, confessar en confiança a algú. Ho confià al seu germà. cantar(fig.). Fer [...]
|
124.
missatger
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enviat. correu. El qui té per ofici portar cartes d'un lloc a un altre. El correu de Setcases ha mort d'accident. enviat(->) emissari, encarregat d'una missió secreta. herald(fig.) nunci, missatger encarregat d'anunciar alguna cosa. estafeta, correu que va a cavall d'un lloc a un altre [...]
|
125.
secret 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Causes ocultes. tenebrós(fig.) furtiu, que hom fa d'amagat, en secret. subreptici, fet secretament. impenetrable. Els designis de Déu, diuen, són impenetrables. insondable, que no es pot esbrinar. hermètic. Una doctrina hermètica, secreta per als no iniciats. recòndit [...]
|
126.
acord 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estipulació cartell, convenció escrita, entre països bel·ligerants, per a regular certes relacions, amb vista a la guerra. conciliació composició. Una amigable composició. entesa col·lusió, entesa secreta entre diverses persones en perjudici d'un tercer. consòrciao conxorxa, acord entre diverses persones [...]
|
127.
assemblea
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
les universitats, la junta del rector, dels degans i dels catedràtics. Han convocat el claustre. dieta, nom donat en diferents països a certes assemblees, esp. polítiques. conventícola, reunió secreta per a mals fins. sanedrí, pròpiament, consell suprem dels jueus; per ext., consell o òrgan [...]
|
128.
reunió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
professen la mateixa fe o les mateixes idees. La comunió protestant de Barcelona prospera. consulta, reunió de dues o més persones per aconsellar-se entre elles. sessió, cada una de les reunions d'una assemblea. entrevista(de dues o més persones) conventícola, reunió secreta per a mals fins [...]
1 Acció de reunir o de reunir-se. adunació o adunança acte. L'acte solemne de la inauguració. Un acte multitudinari. ajuntament ajustament, ajustada o ajust agregació o reagregació arreplec o arreplega acoblament col·ligació (de fets, conceptes, etc.) codificació (de lleis en un codi) congregació, acció de congregar. associació amassament arruament aplegament atropament (de gent) manifestació, reunió de gent al carrer per a fer una demostració popular. acumulació o acumulament recull 2 (de coses) → conjunt, unió. aplec (de persones, d'animals o de coses) agregat recull síntesi (d'idees) codi (de lleis) cúmul. Un cúmul de circumstàncies. acumulació carregada casament (fig.), reunió, coincidència de dues coses. selecció, reunió de les coses escollides com a millors. aglomeració ajustament, reunió de persones o de coses. 3 (de persones) → colla, grup, assemblea. ajuntament, reunió de diferents persones. ajustament, íd. aplec o ajust. En aquell poble fan l'ajust per Sant Ramon. trobada, per a dialogar, fer una celebració, etc. congregació associació aglomeració ajustada, reunió de persones cridades a deliberar. ple (m.), reunió general d'una corporació. comunió, reunió dels qui professen la mateixa fe o les mateixes idees. La comunió protestant de Barcelona prospera. consulta, reunió de dues o més persones per aconsellar-se entre elles. sessió, cada una de les reunions d'una assemblea. entrevista (de dues o més persones) conventícola, reunió secreta per a mals fins. pandemònium, íd. conciliàbul, íd. assentada (del castellà, en lloc de seguda, usat en documents de la prerenaixença) comitiva, reunió de persones per anar a un lloc. acompanyament, reunió de les persones que acompanyen algú. comissió (→), reunió de persones delegades. sanedrí (fig. i iròn.), reunió de persones que discuteixen de qüestions religioses. sàbat (fig. i iròn.), reunió de gent viciosa. Cp. bacanal, orgia vetllada, reunió que es fa al vespre entre familiars o amics. cenacle, colla literària, política, artística, etc. tertúlia, reunió d'amics. penya (≠ pinya), reunió d'amics, en un cafè. prohomenia, reunió de prohoms. senat (fig.), reunió de persones d'alta jerarquia o de molta edat. sinaxi, reunió de fidels cristians; per ext., reunió de persones de bona llei. concentració. Hi hagué una important concentració de gent obrera. míting, reunió pública per a discutir d'assumptes socials i polítics. orgue de gats, reunió en què tothom parla i ningú no s'entén. olla de grills, íd. confederació (d'estats, de nacions autònomes) bloc (fig.). El bloc dels partits d'esquerra. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |