171.
después
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Fue allí después que tú, va anar allà després de (o que) tu. 8 después que [con una frase] després de [amb infinitiu], quan. Después que se fue, empezamos a estudiar, després d'anar-se'n ell (o quan se n'hagué anat), vam començar a estudiar. [...]
|
172.
esquina
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cantonada. 8 doblar la esquina girar (o tombar) a la cantonada. 9 doblar la esquina amer [morir] anar-se'n al calaix, quedar-s'hi. 10 hacer esquina [un edificio] fer cantonada. 11 ¡te espero en la esquina! fam t'espero a la cantonada. [...]
|
173.
de pressa (pressa 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
grapades(fer, menjar, etc.) amb una esgarrapada a la desesperada a bots i empentes(fer, obrar) cames ajudeu-me(fugir, anar-se'n) ras, en la frase passar ras, passar molt de pressa. volant(anar, venir, passar, fer) a pas de frare convidat(anar, caminar) de presseta, un xic de pressa. 2 Amb [...]
|
174.
desaparèixer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esfumar-se, desaparèixer gradualment. eclipsar-se(fig.) dissipar-se. Amb el vent, es dissipà la boira. espassaro espassar-se. Espassar-se la tempesta, la boira, la migranya, el dolor, la gana, la son, etc. anar-se'n. Ja se n'ha anat el mal de cap? perdre's. L'avió es perdé entre els núvols [...]
|
175.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [estar irritado] treure foc pels queixals. 13 enseñar la pata fig ensenyar (o treure) la pota. 14 estirar la pata fig [morir] anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, tòrcer el coll. 15 mala pata fig pega, mala sort. 16 metedura de pata fig ficada de pota (o de peus a la galleda). 17 meter [...]
|
176.
pico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
paraula). 22 hincar el pico fig [morir] tòrcer el coll, fer el darrer badall, anar al clot (o al sot), anar-se'n al calaix. 23 irse del pico (o tener mucho pico) p fr anar-se'n de la boca, tenir molta llengua (o tenir la llengua llarga, o ésser llarg de llengua), ésser un bocamoll (o un bocafluix, o un [...]
m 1 [de ave] bec. 2 [parte saliente] punta f, bec. 3 [de un mueble] cantell, bec, caire. Darse un golpe contra el pico de un mueble, donar-se un cop contra el cantell d'un moble. 4 [de un cuello, de un pañuelo] bec, punta f. 5 [herramienta] pic. 6 [de vasija] bec, broc, galet. 7 [montaña] pic, cim, agudell. 8 [de un sombrero] punta f, bec, corn. 9 [de madera] estella f, punta f. 10 fig [de una suma] escaig, escadús, remitjó, més de.... Tuve que pagar un millón y pico, vaig haver de pagar un milió i escaig (o més d'un milió). 11 fig [suma considerable] picossada f. Cobró un buen pico, va cobrar una bona picossada. 12 fig i fam [boca] bec, boca f. 13 fig [labia] parola f, verbositat f. 14 amer zool [percebe] peu de cabra, percebe. 15 a pico a pic. 16 andar (o irse) de picos pardos fig i fam anar a fer (o moure) borina, anar de marxa. 17 callar (o cerrar) el pico fig acopar el bec, no dir ni piu (o ni ase ni bèstia), no badar (o no obrir) boca, fer muts (o mutis, o fer muts i a la gàbia). 18 ¡callar el pico! fig moixoni!, mutis!, muts i a la gàbia! 19 costar un pico costar una picossada. 20 darse el pico [besarse] donar-se el bec. 21 de pico només de boca (o de boca), només de paraula (o de paraula). 22 hincar el pico fig [morir] tòrcer el coll, fer el darrer badall, anar al clot (o al sot), anar-se'n al calaix. 23 irse del pico (o tener mucho pico) p fr anar-se'n de la boca, tenir molta llengua (o tenir la llengua llarga, o ésser llarg de llengua), ésser un bocamoll (o un bocafluix, o un llenguallarg, o un llengut). 24 pico de cigüeña bot [Erodium ciconium] bec de cigonya. 25 pico de frasco ornit tucà. 26 pico verde ornit [pájaro carpintero] picot. 27 tener un pico de oro fig i fam tenir una boca d'or (o un bon bec). 28 y pico i escaig (o escadús, o remitjó). |
177.
després
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, tras. Després de les eleccions, después de las elecciones (o tras las elecciones). 4 després de [amb infinitiu] después de. Després de sopar sortirem, después de cenar saldremos. 5 després de [amb infinitiu] después que, cuando. Després d'anar-se'n ell vam començar a estudiar, después que (o cuando) se [...]
|
178.
escórrer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'escórrer dues passades del jersei, tengo que deshacer dos vueltas del jersey. 4 [desfer una baga, una llaçada, etc] deshacer, desatar. 5 tèxt escurrir. v pron 6 [lliscar] escurrirse. Per on s'escorre aquesta aigua?, ¿por dónde se escurre esta agua?7 [anar-se'n del seu lloc] correrse. M'he escorregut una [...]
|
179.
paz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
paz a las manos, no deixa tranquil·les les mans. 7 dejar en paz deixar en pau. 8 descansar en paz descansar en pau. 9 descanse en paz (o en paz descanse) descansi en pau, al cel sigui. 10 en paz en paus. Estar en paz, estar en paus. 11 ¡haya paz! pau!12 ir en paz (o en paz y en gracia de Dios) anar-se [...]
|
180.
content
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
! estarrufat envanit fregar-se les mans(de l'èxit d'un negoci, etc.) caure-li (a algú) la baba no cabre a la seva pell no veure-hi de cap ull estar boig de content rebentar de satisfacció més content que un gínjol anar cuadretAnt. Anar-se'n amb la cua entre les cames. més content que un gos amb un os fer [...]
|