m. esmorzada berenar(en algunes contrades) desdejuni, petit esmorzar que hom fa en llevar-se del llit. parva, petit desdejuni que hom fa els dies de dejuni. bocinada, menjada que els treballadors solen fer entre l'esmorzar i el dinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v. intr. desdejunar-se fer una bocinada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 mullar. Mullar el pa amb vi. xopar. Pa ben xopat amb llet. fer sucamulla, sucar el pa en vi. fer sopes. Li agradava de fer sopes amb el cafè amb llet, a l'hora d'esmorzar. oliar, sucar amb oli. 2 Sucar-hi, fig. aprofitar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

devota pren els dies de dejuni eclesiàstic. esmorzar, àpat lleuger que hom sol fer a primeres hores del matí. bocinada, menjada que els treballadors prenen entre l'esmorzar i el dinar. dinar dinada, dinar de molts. berenar, menjada que es fa a mitja tarda; en algunes contrades, esmorzar. berenada [...]

. pellanc, tall de carn, etc. Per esmorzar, es menja cada dia un bon pellanc de carn. tatx, tros d'una cosa (esp. d'un meló o d'una síndria) que hom talla per comprovar-ne la qualitat. timbarro, tall gros de carn o, esp., de pa. 5 A tall de: manera. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

'entusiasme, etc. torbar(la digestió, la quietud, el silenci, etc.) saltar, interrompre la paraula d'altri dient alguna cosa. Més m'estimaria d'or, saltà la noia... cessar, pot ésser sinònim d'interrompre quan la represa de l'acció és explícita. Van voler cessar el treball per anar a esmorzar. trencar les [...]

pressa. fer una mossada, íd. menjar en una esgarrapada, íd. menjar a cremadent, menjar àvidament. fressar, menjar, els cucs de seda. desdejunar-se esmorzar dinar berenar sopar ressopar 3 Fig. gastar, corroir. 4 Donar menjar: alimentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]