Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 126

81. Article davant dels dies de la setmana / 'el dimecres' o 'els dimecres'? ('cada dimecres')
Font Fitxes de l'Optimot
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir: Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]
82. Correlació des de... fins a / des del 10 de juliol fins al 30 d'agost o del 10 de juliol fins al 30 d'agost?
Font Fitxes de l'Optimot
83. Perífrasis de gerundi: estar + gerundi
Font Fitxes de l'Optimot
La perífrasi estar + gerundi té sobretot un valor progressiu i es fa servir per indicar que una acció es troba en curs de realització. També pot tenir un valor duratiu i, en aquest cas, assenyala la continuïtat d'un esdeveniment durant un període de temps i, més esporàdicament, la repetició d'un [...]
84. Ser o estar: ser davant de locatius
Font Fitxes de l'Optimot
departament. També es fa servir el verb ser (i no estar) per expressar la localització en el temps. Per exemple: A l'Argentina ara són a l'hivern. Ara som al mes de setembre. Cal tenir en compte que amb els dies de la setmana, quan el verb està en primera persona del plural, de vegades s'elideix la [...]
85. Contraccions: 'al', 'del', 'pel', 'can', etc.
Font Fitxes de l'Optimot
exemple: Va a l'institut. Torna de l'hort. Passa per l'ermita. La flor és per a l'Anna. Vaig a ca l'Agustí. Tampoc no hi ha contracció quan l'article s'escriu en majúscula:  És d'El Salvador. (nom propi de lloc que no s'ha catalanitzat) Ho ha llegit a El Temps. (nom de publicació periòdica)  [...]
86. Usos de per a davant de nom / És un recurs molt car per la ciutat o És un recurs molt car per a la ciutat?
Font Fitxes de l'Optimot
és poc temps. 3. Destinació o finalitat. Per exemple: L'oli és per a tu. Els globus són per a la festa. 4. Finalment, l'expressió fer per a ('ser adequat'). Per exemple: Aquest noi no fa per a tu. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.4c)  [...]
87. Usos del quantificador gaire / No té gaire gana o No té molta gana?
Font Fitxes de l'Optimot
invariable. Per exemple: No té gaire gana i ha menjat poc. Fa gaire estona que t'esperes? Si dinem gaire tard, no tindrem temps d'anar al cinema a la tarda. La reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares. En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha [...]
88. 'mentre', 'mentrestant' o 'mentre que'? / 'mentres' o 'mentre'?
Font Fitxes de l'Optimot
condicional. Per exemple: Mentre faci la feina que li toca, tot anirà bé. mentrestant Mentrestant és un adverbi i, per tant, no enllaça cap element sinó que funciona sol i expressa una circumstància en relació amb l'element que modifica. Concretament expressa el temps durant el qual s'esdevé una cosa. Per [...]
89. Règim verbal de treballar
Font Fitxes de l'Optimot
El verb treballar és intransitiu amb el significat d'aplicar-se amb un esforç sostingut en l'execució d'una acció o d'una obra. Per exemple: La Sílvia treballa a mitja jornada. En Pere treballa molt i no té temps de preparar-se les oposicions. Si es vol indicar que s'exerceix un ofici, una [...]
90. Usos del condicional / Probabilitat referida al futur: condicional irreal
Font Fitxes de l'Optimot
Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions que el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present o futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple [...]
Pàgines  9 / 13 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>