v tr 1 enlletgir. Le afea el rostro una cicatriz, una cicatriu li enlletgeix la cara. 2 fig [censurar] blasmar, reptar, renyar. Le afeó su conducta, li blasmà la seva conducta, el blasmà per la seva conducta.  [...]

v tr [Se conjuga como: venir] 1 renyar, blasmar, reptar. 2 dr reconvenir.  [...]

v tr 1 ensabonar. 2 fig i fam [reprender] reptar. 3 fig i fam [adular] ensabonar, adular.  [...]

v tr 1 [un atuell, etc] tratar [con tierra]. 2 [esterrossar] desterronar. v intr 3 [terrejar] remover tierra. 4 arrastrarse pron, reptar.  [...]

1 reptar llançar el guant(a algú) 2 afrontar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 continuar. 2 Adreçar a algú paraules de blasme. censurar renyar(->) reptar increpar objurgar amonestar bonegar sermonejar sabatejar(fig.) escridassar moure un vol (a algú) clavar un juli(fig.) reconvenir(Alc.) fustigar(Alc.) cantar les veritats(a algú) Cp. esbroncar [...]

jugar-se(fig.). Jugar-se la vida, el bon nom. fer un vaitot anar-li(a algú una cosa). No vagis allí: t'hi va la pell. posar-ho tot sobre una carta, arriscar en una empresa tot allò que hom posseeix. posar tota la carn a la graella, íd. 2 (arriscar-sepron.) desafiarun perill, la mort, etc. reptar [...]

desaprovar censurar vituperar reprovar improvar condemnar (->) reprotxar anatematitzar renyar reptar recriminar reprendre bonegar fustigar (fig.). Fustigar el vici, un mal costum. declamar(intr.), parlar amb vehemència contra alguna cosa. deslloar flagel·lar. Flagel·lava [...]

blasmar, reprendre. objurgar(mot savi) escridassar, renyar a crits. reganyar brugolar(intr.) reptar esbroncar clavar crits (o un arrambatge) castigar, renyar per emmenar a la regla algú. sabatejar, renyar fort. pentinar(fig.) donar (o clavar) una repulsa (o una reprimenda) tocar l'esquena [...]