1.
essa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lletra s S. Trajectòria que té la figura d'una S. Caminar fent esses. [...]
essa
|
2.
barbaespès -essa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la barba espessa. [...]
|
3.
confés -essa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha confessat el seu delicte. Acusat confés. Convicte però no confés. Confessor1. [...]
|
4.
espès -essa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una densitat o una consistència relativament gran. Un fum espès. Una boira espessa. Que té molta matèria sòlida en suspensió o solució. Un xarop espès. Li agrada la xocolata ben espessa. Compost d'elements poc separats, en gran nombre en poc espai [...]
|
5.
inconfés -essa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No confés. [...]
|
6.
obsés -essa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pateix d'obsessió. [...]
|
7.
profés -essa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha professat en un orde religiós, en una congregació. [...]
|
8.
exprés 2 -essa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestat distintament, formalment, explícitament. Per ordre expressa de la direcció. Amb prohibició expressa de fer-li cap mal. Que serveix especialment a un fi determinat. Aquestes copes són expresses per a beure-hi conyac. Tramès amb una missió especial. Tramet [...]
|
9.
revés 2 -essa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Difícil de governar, de manejar. Una criatura revessa. És revessa a qualsevol que li mani res. Difícil de treballar, de resoldre, d'aprendre. Una sardana revessa. [...]
|
10.
Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font
Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
|