1.
cesar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [detenerse] cessar, parar. El viento ha cesado, el vent ha cessat. 2 [en un cargo] cessar. 3 sin cesar sense parar. [...]
|
2.
expirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [morir] expirar, morir. 2 fig expirar, cessar, finir. Cuando expire el plazo, quan expiri el terme. [...]
|
3.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [detenerse] parar, aturar-se pron. El tren no para en esta estación, el tren no para en aquesta estació. 2 parar, cessar. A ver si paras de hablar, a veure si pares de xerrar. 3 [no trabajar] fer vaga. 4 parar. La escalera va a parar a la azotea, l'escala va a parar al terrat. 5 acabar [...]
v intr 1 [detenerse] parar, aturar-se pron. El tren no para en esta estación, el tren no para en aquesta estació. 2 parar, cessar. A ver si paras de hablar, a veure si pares de xerrar. 3 [no trabajar] fer vaga. 4 parar. La escalera va a parar a la azotea, l'escala va a parar al terrat. 5 acabar. Todo el nublado paró en cuatro gotas, tota la nuvolada va acabar en quatre gotes. 6 [alojarse] parar. 7 fig adonar-se pron, parar esment. No paró en esto, no va adonar-se d'això. 8 ¡dónde va a parar! fam on s'és vist! 9 ¿dónde (o a dónde) vamos a parar? on arribarem? 10 ir a parar a anar a parar a. La pelota fue a parar a la calle, la pilota va anar a parar al carrer. 11 ir a parar a anar a raure a, arribar a, anar a parar a. No podía haber ido a parar a mejores manos, no podia haver anat a raure a millors mans. 12 no parar no parar. 13 no parar en no ésser mai a. No para nunca en casa, no és mai a casa. 14 no parar en bien acabar malament. 15 no parar hasta no parar fins a. No parará hasta conseguirlo, no pararà fins a aconseguir-ho. 16 no poder parar no poder parar. 17 parar de parar de. No para de llover, no para de ploure. 18 parar en parar. Tú pararás en ladrón, tu pararàs lladre. 19 parar mal (o en mal) acabar (o parar) malament. 20 sin parar sense parar. 21 venir a parar anar a parar a. 22 venir (o ir) a parar en reduir-se a, quedar en. v tr 23 [preparar] parar. Parar una ratonera, parar una ratera. 24 [detener] parar, aturar. No podía parar el caballo, no podia parar el cavall. 25 [evitar] parar. Paré el golpe con el bastón, vaig parar el cop amb el bastó. 26 [esgrima] parar. v pron 27 parar-se, aturar-se. Este reloj se para muy a menudo, aquest rellotge es para molt sovint. 28 amer posar-se dret. El niño tiene solo nueve meses y ya se para, el nen només té nou mesos i ja es posa dret. 29 pararse a pensar (o a reflexionar) pensar-s'hi, mirar-s'hi bé. |
4.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mujer y los hijos, per ella ha deixat la dona i els fills. 4 deixar, cessar. Esto ha dejado de tener interés, això ha deixat de tenir interès. Dejó de estudiar, va deixar d'estudiar. 5 parar. Ha dejado de llover, ha parat de ploure. 6 donar, produir. Sus negocios le han dejado grandes beneficios, els [...]
|