FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manar; l'efecte. No obeïren el manament de llur senyor. Precepte del decàleg o de l'Església. Els deu manaments de la llei de Déu. Despatx judicial amb què hom dona ordre a determinats tipus de funcionaris perquè lliurin una certificació o un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'autoritzar; l'efecte. Amb l'autorització del rei. Acte pel qual una autoritat administrativa, legislativa o judicial autoritza l'exercici de determinats drets a una altra autoritat, a un funcionari que en depèn o a un particular. Intervenció d'un notari en un atorgament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord entre dues o més parts, especialment acord de caràcter general que conté uns pactes en relació amb una matèria o una cosa determinada. Conveni internacional. Conveni judicial. conveni col·lectiu Acord escrit entre associacions professionals d'obrers i empresaris [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar la deguda forma (a una cosa). Presentar en un registre o davant un jutge (un imprès degudament emplenat). Formalitzar una denúncia a l'autoritat judicial competent. Revestir (alguna cosa) dels requisits legals. Precisar (un càrrec, una oposició, etc.). Posar-se seriós [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Judici, sentència d'àrbitre. Ho deixareu a l'arbitri d'ella. arbitri judicial Facultat dels jutges i dels tribunals per interpretar la llei dins uns límits més o menys amplis, especialment en casos omesos o no clarament expressats per aquesta. Exacció, normalment municipal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
els soldats que cometen una falta lleu. Correcció disciplinària que el jutge pot imposar a advocats i procuradors pel seu comportament en un procediment judicial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, autoritat municipal i judicial en els pobles. Antigament, persona encarregada de l'administració o de la representació dels interessos d'una altra. Als Països Catalans, administrador al servei d'un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Opinió, especialment filosòfica o teològica, expressada d'una manera dogmàtica. Dita breu sobre una veritat d'índole moral. En jur., decisió formulada pel jutge o pel tribunal en acabar-se una instància del procés judicial. La sentència del tribunal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de resoldre o de resoldre's; l'efecte. La resolució d'un problema, d'una equació. Prendre una resolució. La meva resolució és ferma. Determinació presa per un òrgan administratiu o judicial sobre un afer. Resolució judicial. En mús., manera d [...]
