FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar (algú, especialment un infant) amb tanta feblesa, amb tanta condescendència, etc., que hom encoratja les seves exigències. Sempre li han dit que sí, i així l'han ben aviciat, el noi. Contraure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. No t'avici [...]
v tr 1 [un infant] consentir, mimar. Un nen aviciat, un niño consentido. A casa seva l'avicien massa, en su casa le miman demasiado. v pron 2 enviciarse, viciarse. S'ha aviciat als estimulants, se ha enviciado con los estimulantes. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tractar algú, esp. un infant, amb tanta feblesa que hom encoratja els seus capricis. malcriar amanyagar. Un infant massa amanyagat. malacostumar contemplar. Aquest nen, el contemplen massa. 2 (aviciar-sepron.) viciar-se acostumar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]