Resultats de la cerca frase exacta: 37

Diccionari de la llengua catalana
1. castel·là castel·lana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble preromà del nord de Catalunya. Relatiu o pertanyent als castel·lans. [...]
2. castellà 1 -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Castella. El poble castellà. La nació castellana. La llengua castellana. Un castellà. Una castellana. Relatiu o pertanyent a Castella o als seus habitants. Espanyol 2 . Estudiants de castellà. Moneda d'or castellana emprada al segle xv i del pes de la dobla almohade. [...]
3. castellà 2 castellana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada del govern, la defensa i la jurisdicció d'un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor o del sobirà amb obligació de defensar-lo. Càrrec de govern de l'orde de l'Hospital a la Corona catalanoaragonesa. Castellà d [...]
4. carlà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Castellಠ1 . [...]
5. castlà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Castellಠ1 . [...]
6. quinzet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ral d'argent castellà que al segle xvii corria amb un valor de 15 diners del país, denominació pròpia de València. Ral de billó castellà, denominació pròpia de València, al segle xix.  [...]
7. castellanoparlant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla castellà. [...]
8. castellanejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir l'aire de castellà. [...]
9. souet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A València, mig ral castellà d'argent. [...]
10. descastellanitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú o a alguna cosa) allò que el caracteritza com a castellà. Perdre el caràcter castellà. Amb la Renaixença els escriptors catalans van començar a descastellanitzar-se. [...]
Pàgines  1 / 4 
Pàgina  1  2  3  4  Següent >>