FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que afecta algú pel profit que n'heu, per l'avantatge que hi troba. Has de mirar el teu interès quin és. L'interès públic. Sentiment egoista que empeny a cercar el profit, la utilitat. No el mou sinó l'interès. Ho fa pel vil interès. Conjunt de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
res? Ves a mirar si ens queda res al rebost. com aquell qui res [o com si res] Sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit, impassible. Ningú no l'escoltava, però ell continuava parlant, com aquell qui res. L'hem cridat un munt de vegades, però ell com si res. com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o beure's amb la mirada] Mirar àvidament. beure's el seny [o beure's l'enteniment] Fer insensateses, coses de boig. fer beure a galet Enganyar algú abusant de la seva credulitat. haver begut oli Estar ben llest, ja no haver-hi remei. no poder beure'n en carabassa Es diu d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cremat la llengua. cremar-se els ulls Treballar llarga estona i d'una manera intensa en una cosa que cal mirar fixament, cosint, escrivint, etc. cremar-se les celles Aplicar-se intensament a fer alguna cosa. Es crema les celles estudiant. ja et cremes! Expressió que es diu a una persona que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tancat? Allà dins hi ha molts diners. Fa més fred a dins que no a fora. Obrir una porta des de dins. Un objecte buit per dins. Obre la bossa i treu el pa de dins. Veure una cosa que passa al carrer de dins estant. Mirar dins des de la porta. Un cop dins no hem pogut sortir. Fica't dins. Els de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos celeste amb llum pròpia. La nit va omplir el cel de milers d'estels. Li agradava mirar els estels les nits clares d'estiu. Estel circumpolar. estel del matí [o estel matutí] Venus, quan al matí hom el veu brillar des de la Terra. estel del vespre [o estel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
directe determinat] Menjar-se un pa sencer. Ja t'has menjat tot l'arròs? El gat s'ha menjat un tall de peix. Menjar-se algú a petons, a festes. No tinguis por que se't mengi, no tinguis por d'ell. Pobre gos, quantes picades! Les puces se'l mengen. menjar-se amb els ulls Mirar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poblacions la carretera és dreta com un fil. No té les cames tortes: les té ben dretes. Has de mirar, quan escrius, de fer les ratlles més dretes. Dret com un ciri, com un pal, com un perpal. Posa't dret: no caminis ajupit. Amb l'esquena dreta. Línia recta. fer anar dret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
traspassar-lo. Examinar, considerar. Hem de veure com ho farem. Primer vegem com podem arranjar-ho. Mirar, procurar. Veges que no falti res. Vegeu de no esquivar-lo. Apreciar de tal o tal manera. Ho veig molt complicat, tot això. El veig molt malament, el pobre malalt. Veure una cosa de mal ull, amb [...]
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.
[...]
