certificar una cosa que ha vist o sentit amb l'objectiu d'establir o provar un fet, especialment quan es fa davant la justícia. Donar fals testimoni. El seu testimoni va ser clau per a resoldre el cas. Cosa per la qual s'infereix la veritat d'un fet. Testimoniatge escrit. Capa prima de guix [...]

Provar que (algú o quelcom) és just, innocent, legítim, real. Com podreu mai justificar la vostra acció? El fi no justifica els mitjans. Va ser molt impertinent, la fatiga no el justificava. Les nostres esperances, les nostres profecies, els fets les han vingudes a justificar [...]

vida és una càrrega. Obligació onerosa. Són molt pobres, i el seu oncle malalt els és una càrrega. Portar la càrrega d'una casa, d'una empresa. càrrega de la prova Obligació de provar en un procés els fets constitutius del seu dret a qui afirma i [...]

. prova negativa Negatiu 4. prova positiva Positiu 3 1. Allò que serveix per a provar o establir la veritat d'una cosa. En som certs: en tenim la prova. Creure una cosa sense prova. Condemnar sense proves. donar prova d'una cosa Demostrar-la amb fets. En aritm., operació [...]

objecte l'estudi de les funcions portades a terme pels elements concrets de la llengua. Raonament pel qual hom remunta de la proposició que s'ha de provar a principis ja establerts. anàlisi lògica Anàlisi que escateix els termes d'una proposició, llur funció, etc [...]