En català, hi ha diverses expressions per fer referència a una quantitat o intensitat mínima: gens, gens ni mica, ni poc ni gaire, gens ni gota, etc. Per exemple:
És una cosa que no l'interessa gens ni mica.
No tinc gens de fred.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels lànids, l'espècie més comuna d'aquesta família, d'uns 17 centímetres de llargada, amb el cap i la nuca de color castany rogenc intens el mascle (Lanius senator). Persona de poc seny, no gens entenimentada. Bavosa 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de les persones o de les coses del camp. Maneres rústiques. Fet amb pedres, fustes, etc., poc o no gens treballades. Un banc rústic. Una barana rústica. en rústica Amb cobertes de paper o de cartolina. Un llibre, un volum, enquadernat en rústica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les plantaginàcies, acaule, de fulles generalment retallades, disposades en roseta basal, del mig de la qual neixen diversos peduncles que terminen en sengles espigues, primes i denses, de flors petites i no gens vistents, pròpia dels sòls calcigats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb exactitud, sense deixar gens de marge. Calculeu just el que gastarem. Han arribat just a l'hora de sortir el tren. Passa just pel forat. tot just No més de, solament. Tot just són les vuit. En té tot just quatre. Aquesta criatura tot just camina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou sobretot arbres i arbustos, de fulles simples i amb estípules, flors petites i no gens vistoses i fruit divers, sovint en drupa o núcula, a la qual pertanyen l'aladern, el púdol, l'arçot i l'espinavessa. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de destinar. Fi al qual alguna cosa és destinada. La destinació d'aquests diners no és gens clara. Lloc on s'ha de trametre alguna cosa, on algú ha d'anar. Arribar un paquet a la seva destinació. Lloc on algú, especialment un funcionari, treballa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De bon avenir-se, de bon tracte. És un minyó molt avinent. De fàcil accés, no apartat. No m'agrada viure en aquell barri: no és gens avinent. avinent de No lluny de. L'audiència és avinent de la seu. fer avinent Fer present, recordar. Et faig avinent que els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Efecte de la llum que fa visibles els objectes. La claror del sol. Aquest llum no fa gens de claror. Es veia una claror per sobre els terrats: devia haver-hi algun incendi. Aquesta pintura, penjada on és, no té bona claror. A la claror de la lluna, d'una llàntia, del foc. [...]
