FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat del poder de moure's o deturar-se per si mateix. La matèria és inerta. Que no manifesta cap activitat. Un braç inert. No gens disposat a obrar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element genètic present en els bacteris, que porta gens addicionals als del genoma normal i pot estar lliure en el citoplasma o estar integrat en el cromosoma bacterià. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Calabruix de grans molt petits. Al poble ha caigut una gran calamarsada, però al nostre mas no ha estat més que calabruixó que no ha fet gens de mal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens reeixit. Quina festa més cagada! Covard, que per no res agafa por, amb qui no es pot comptar per a res que impliqui un risc, un esforç, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, endossar (a algú) un treball, un encàrrec, no gens còmode o agradable de fer. Encarregar-se . Quan es va casar, va haver d'encarranquinar-se dels gossos del seu marit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un so agut i aspre. Música estrident. Que no s'acorda gens amb el to general, que crida l'atenció. Salons amb una decoració estrident. Un discurs estrident. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar, esborrar, la pintura (d'una cosa pintada). Una cosa pintada, perdre la pintura. La medalleta no es despintarà gens en el seu estoig. Despintar-se una cosa de la memòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!» Parlar d'una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s'exclamaven; però ningú no en feia gens de cas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposat a complaure. Ensenyeu als infants de ser complaents amb tothom, envers tothom. És molt complaent. No és gens complaent. Que es complau en alguna cosa. Mirar-se alguna cosa amb ulls complaents. [...]
