121.
prop
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
campanar. a rampeu de, al peu mateix de. A rampeu de casa. avinent de, no lluny de. La Seu és avinent del port. davant del nas(fig.) a proximitat al tombant de(parlant de temps). Va arribar al tombant de les dotze. pels volts deo pels voltants de. Pels volts de les vuit. Pels voltants de l'Església [...]
|
122.
societat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
classes dirigents. estament, els ciutadans d'un mateix rang. L'estament obrer. humanitat, totes les persones del món. 2 aristocràcia, alta societat. L'aristocràcia de les finances. el gran món, l'alta societat. les forces vives, els qui tenen una participació activa en els afers públics. els deu mil [...]
|
123.
abundància 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, abundància excessiva, esp. de mots que signifiquen el mateix. borratxeria, borratxadao borratxera, quantitat enorme d'una cosa. orgia(fig.). Una orgia de colors. facúndia, abundància en el parlar. fotralo fotralada(fam.). Hi havia un fotral d'autos. pesta, abundor excessiva d'una cosa, esp. dolenta [...]
|
124.
costat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 La part dreta o esquerra del cos de l'home o d'un animal. costa, regió on són les costelles. illada, regió a cada costat del cos compresa entre les costelles falses i els malucs. maluco amaluc, cada un dels ossos que formen el costat d'una persona; per ext., el costat mateix. flanc. Els [...]
|
125.
grup
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. companyia, grup d'actors que actuen plegats. família. La família humana. Una família de mots. plèiade, grup de persones il·lustres que floreixen al mateix temps. constel·lació(fig.), íd. Una constel·lació de savis. equip, grup de persones organitzat per a un fi determinat [...]
|
126.
cantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cantussar, cantussejaro cantussolar, cantar amb veu baixeta, com per un mateix. coblejar, cantar cobles o cançons. solfejar, cantar dient els noms de les notes. trinar, cantar fent trinats. salmodiar, cantar d'una manera monòtona. salmejar, cantar salms. vocalitzar, cantar sobre una vocal [...]
|
127.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tres coses(la frase completa, que també s'usa en el mateix sentit, fa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor) 2 (molestar-sepron.). Prendre's malament un mot o una acció. ofendre's ressentir-se prendre-s'ho malament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
128.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa (sobre algú) tallar el bacallà (fig.) ficar-se la gent a la butxaca prevaler triomfar (d'algú o d'una cosa). 2 v. tr. Tenir algú o alguna cosa sota el seu domini. senyorejar. Senyorejar les males inclinacions. subjugar tractar (algú) a baqueta, dominar-lo brutalment. subjectar sotmetre esclavitzar asservir tenir (algú) dins el puny tenir-li (a algú) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar (fig.) domar (fig.) composar (≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o discreció) fer ballar (algú) com una baldufa (o com un putxinel·li, o com un titella) posar (algú) a ratlla tenir (algú) ficat a la butxaca fer la llei (a algú) portar les calces, dominar la dona el marit. posar-se les calces (d'algú), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol. portar (algú) a remolc Ant. Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell. 3 Sobresortir en alçària. senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble. ultrapassar 4 (dominar-se pron.) contenir-se reprimir-se sobreposar-se refrenar-se retenir-se posseir-se, saber-se dominar. poder-se (o saber-se) estar de fer-se violència Ant. Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
129.
entrada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció d'entrar. entrament ingrés(Cp. Reingrés) alta(en l'exèrcit, en una associació, en un hospital, etc.) introducció. La introducció de l'aire en els pulmons. El complement és sempre una cosa. emboc. En el mateix moment de l'emboc de la processó pel carrer de la Princesa... Segons Alc. es [...]
|
130.
esforçar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
feu il·lusions. competir per, esforçar-se, dues o més persones, per aconseguir el mateix objecte. fer un vaitot, posar tot el seu esforç en una empresa. combatre per batallar per porfidiejar per, esforçar-se amb porfídia o obstinació. escarrassar-se per(obtenir quelcom) bregar per apitrar. El [...]
|