1.
espeternegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure violentament les potes o les cames, fer una sèrie de moviments més o menys violents amb les potes o les cames. Espetarregar. Assegut vora la llar, sentia com espeternegava la llenya. [...]
|
2.
espeternegar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com jugar.
[...]
|
3.
espeternegar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr patalear, patear. [...]
|
4.
espeternegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
camejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
espernegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espeternegar 1. [...]
|
6.
espernetegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espeternegar 1. [...]
|
7.
pernabatre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espeternegar 1. [...]
|
8.
esperonejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar cops amb els peus com esperonant un cavall. Espeternegar 1. [...]
|
9.
pernabatre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [espeternegar] pernear, patalear, patear. [...]
v tr 1 [un llum] despabilar, espabilar, despavesar. 2 [avivar l'enginy] despabilar, espabilar, avispar, avivar, despertar. Fer-lo anar a ciutat potser l'espavilarà, mandarlo a la ciudad quizá lo espabile. v pron 3 despabilarse, espabilarse, avisparse, avivarse. 4 [afanyar-se] despabilarse, darse prisa, apresurarse. Espavila't!, ¡espabílate! (o ¡date prisa!, o ¡apresúrate!) 5 arreglárselas, ingeniárselas. Ja m'espavilaré, ya me las arreglaré. 6 que s'espavili! (o ja s'espavilarà!) ¡allá se las arregle!, ¡que se espabile! |
10.
esperonejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [esperonar] espolear, espolonear. v intr 2 [espeternegar] pernear, patalear, patear. [...]
|