FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és sempre d'ànim serè i just en tots els casos i envers tothom. Propi d'una persona justa i equilibrada. Una actitud equànime. Un dictamen equànime. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dista més o menys. Estan distants l'un de l'altre quatre quilòmetres. Són dos punts molt distants. Són molt distants d'edat. Fred, reservat. Una actitud distant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria política de l'escriptor florentí Nicolau Maquiavel. Política sense escrúpols. Actitud del qui cerca aconseguir els seus fins amb astúcia, mala fe i sense declarar obertament les intencions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar el cos, ajupir-se, especialment en actitud de submissió. El gos, així que el renyo, s'agemoleix. Humiliar-se. Ell voldria que jo m'agemolís, i jo no el necessito per res. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un exèrcit, d'una esquadra, etc., que va al davant de la resta. Tal poble va a l'avantguarda de la civilització. Actitud creativa dels artistes seguidors de l'avantguardisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que considera tot el que passa com a determinat per endavant d'una manera inevitable. Actitud de qui s'abandona completament als esdeveniments. Ha assumit els canvis amb resignació i fatalisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot o locució invariable que equival sintàcticament a una oració i expressa l'actitud del parlant, estableix una comunicació entre el parlant i l'oient o evoca un soroll o un moviment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud consistent en la negació de fets històrics demostrats o de principis científics àmpliament avalats, utilitzant arguments poc rigorosos o validables. El negacionisme nega l'holocaust que va patir el poble jueu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestar (el pensament, el sentiment) amb la paraula, l'actitud o qualsevol altre signe exterior. Expressar algú el seu afecte amb paraules, amb abraçades. Expressar algú el seu dolor amb llàgrimes. Representar sota una forma sensible. Un trencat ordinari expressa una mesura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud artística, al principi arquitectònica, que posa en qüestió la línia dogmàtica de la modernitat consolidada durant el segle xx a través de camins diversos. Època dominada pel pensament i la cultura del postmodernisme. [...]
