Resultats de la cerca frase exacta: 32
|
1.
arrelar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. El vici de fumar se m'ha arrelat tant, que no el puc deixar. Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida. [...]
|
|
2.
arrelar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
arrelar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
[...]
|
|
4.
arrelar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
[...]
|
|
5.
arrelar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [criar arrels] arraigar, enraizar, encepar. 2 fig [una idea, un sentiment] arraigar. v pron 3 [criar arrels] arraigarse. 4 [establir-se en un lloc] arraigarse, echar raíces, afincarse. 5 fig [una idea, un sentiment] arraigarse. [...]
|
|
6.
arrelar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 agafar. Aquests arbres no agafen. prendre. Una terra on l'herba no pren. posar arrels radicar 2 Fig. prosperar. 3 (arrelar-sepron.) establir-se. 4 inveterar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
arrelament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arrelar o d'arrelar-se; l'efecte. [...]
|
|
8.
murgó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Redolta d'un cep que es colga a terra i es fa arrelar abans de tallar-la. [...]
|
|
9.
barbat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. En bot., que té barbes o arestes. Blat barbat. Sarment fet arrelar en planters. Una caixa plena de barbats, a punt per plantar-los. [...]
|
|
10.
aferrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Enganxar 2. Una planta o un empelt, arrelar. Agafar-se fortament a una cosa. Em vaig aferrar a un pal per no caure. No poder separar-se o deseixir-se (d'algú o d'alguna cosa). S'aferra a la seva dona. S'ha aferrat als antics costums i no vol canviar. Obstinar-se (en una cosa). S'aferra a la [...]
|
