1 1 v. intr. [LC] Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir. Mai no consentí a llurs precs. Consento a pagar, però que no constitueixi precedent. Qui calla, consent. 1 2 v. tr. [LC] Permetre, tolerar. Es passa el dia jugant al carrer: no sé com els seus pares li ho consenten. No consentiré cap altra discussió. 2 v. intr. pron. [LC] Perdre consistència, resistència, fendre's lleugerament, a conseqüència d'un cop, una batzegada, etc. En omplir el càntir a la font, ha topat amb l'aixeta i s'ha consentit. Amb un canvi de casa és difícil que un moble o altre no es consenti.
