La forma femenina de batlle és batllessa o batlle. Per exemple:
La batllessa ha estat escollida per majoria absoluta.
Van assistir a l'acte totes les batllesses de la comarca.
L'exposició la inaugurarà la batlle.
En aquest número entrevistem les batlles de les dues viles enfrontades.
[...]
La forma femenina de metge és metgessa o metge. Per exemple:
La metgessa de capçalera m'ha encarregat una anàlisi de sang.
Una dona va agredir dues metgesses del CAP del barri.
Han acomiadat una metge del centre per negligència mèdica.
Les dues metges se'n van al Nepal per oferir ajuda [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:
Almeria: d'Almeria
Cadis: gadità -ana
Còrdova: cordovès -esa
Granada [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca
Saragossa: saragossà -ana
Terol: de Terol
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
flaix flaixos
La paraula flaix (adaptació del terme anglès flash) designa un aparell que produeix un esclat lluminós que permet impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou llum natural.
També es fa servir amb aquests significats: 'notícia breu i sintètica' i 'pla de durada molt [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma del País Basc és basc -a.
Els gentilicis de les províncies de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:
Àlaba: alabès -esa
Biscaia: biscaí -ïna
Guipúscoa: guipuscoà -ana
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les capitals de [...]
En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.
Tot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, en aquests casos, el prefix [...]
Les formes del present de subjuntiu del verb fer són les següents:
faci
facis
faci
fem
feu
facin
En conseqüència, no són adequades en els registres formals les formes fagi, fagis, fagi, per a les tres persones del singular, ni la forma fagin, per a la tercera persona del plural.
[...]
Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos.
Els noms i els adjectius acabats [...]
