atònit deixar estupefacte 3 (admirar-sepron.) quedar parat quedar de pedra restar com qui veu visions fer-se creus(d'una cosa) sorprendre's, estranyar-se. 4 Fer-se admirar: Imposar(intr). Un home que imposa per la seva elegància. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

admirar, espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

admirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

admirar. causar estupefacció (o estupor) atonir atarantar estordir(Alc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

admirar. ésser (una persona) el cel(d'algú). Aquella dona era el seu cel. arrapar restar enjòlit, extasiar-se, restar amb l'ànim en suspens. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. admirar, mirar amb admiració. remirar, tornar a mirar; mirar amb gran cura o atenció. rellucar, íd. reveure. És una cosa que cal reveure, cal tornar a mirar. espiar, mirar cautelosament, amagadament. entreguardar, mirar allò que hom vol saber si és pla, si és a nivell, etc., segons la línia o el pla [...]