1.
arrencar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure, desprendre amb esforç d'allò a què està plantat o adherit o de què forma part. Arrencar de terra un arbre, una planta, l'herba dolenta. Arrencar naps, patates. Arrencar una branca d'un arbre. Arrencar els claus d'una post. Arrencar una dent, un queixal. arrencar [...]
|
2.
ceba
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 bot [Allium cepa] cebolla. 2 bot [bulb de la ceba] cebolla. 3 fig [dèria excessiva] chifladura, chaladura, vena. Li ha agafat aquesta ceba i no el fareu canviar, le ha dado la vena por ahí y no le haréis cambiar. 4 arrencar cebes jocs arráncate nabo (o cebollino reg). 5 ceba marina (o porrera [...]
|