101.
arreglar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Subjectar una cosa a una regla. normalitzar. Normalitzar la seva vida. ordenar regularitzar. Regularitzar un matrimoni. reglar, sotmetre a una regla. regular. Regular les despeses. metoditzar adobar. Adobar un negoci. refer redreçar organitzar posar en ordre disciplinar estructurar [...]
|
102.
futur
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. esdevenidor. Les generacions esdevenidores. venidor. Els temps venidors. a venir. Els llibres protocanònics de la Bíblia no parlen mai d'una vida a venir. Ant. Pretèrit. Passat. 2 m. Allò que serà. avenir esdevenidor benavenir, prosperitat futura. Pregar pel benavenir d'algú. demà [...]
|
103.
assegurança
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, mitjançant el pagament d'una quantitat anomenada prima. assegurança contra incendi (o contra robatori, o contra la pèrdua de l'equipatge, o contra els elements naturals[inundacions, allaus, llamps, etc.]) assegurança de vida (o de malaltia, o de responsabilitat civil, etc.) Manuel Franquesa i [...]
|
104.
narració
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 narrativa relacióo relat ressenya, narració succinta d'uns fets. memòries, narració dels fets de la pròpia vida. periple, narració d'un viatge de circumnavegació. romanç, narració de les aventures d'un personatge llegendari popular. historieta, narració d'una aventura o d'un esdeveniment poc [...]
|
105.
pena
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
penediment. pesar, pena, esp. d'haver fet una cosa mal feta. remordiment, pena causada per la sensació de culpabilitat. calvari(fig.), esp. en la frase passar un calvari. aflicció, dolor. 3 Penes de la vida: Misèries. Llàstimes. Llatzèries. Calamitats. 4 Fer pena: Fer llàstima. Fer [...]
|
106.
apartar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa del lloc on havia estat posat. treure del mig, apartar algú o alguna cosa que destorba. posar de banda remoure. Remoure un obstacle, un inconvenient. decantar. La vida mundana decanta de Déu. Cp. eliminar, excloure (->), proscriure allunyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
107.
defensar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) rompre una llança a favor(d'algú o de quelcom) donar (o mostrar, o treure) la cara per algú 2 (defensar-sepron.) resistir. Els assetjats resistiren fins a la fi. escudar-se vendre cara la seva vida (o la seva pell), defensar-se a ultrança. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
108.
família
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
es basquejava còmodament la vida, però enyorava l'escalf de la llar. foc, íd. Aquest poble té cent focs (cent famílies). gent, en frases com la meva gent, la meva família. estirp(lit.). D'estirp reial. llinatge. Era d'un antic llinatge. dinastia. La dinastia dels Borbons. Per extensió, la [...]
|
109.
beguda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 bevenda beuratge(->) o poció, beguda desagradable, esp. medicinal. potatge, beuratge preparat amb diferents ingredients. refresc o refrescant, beguda fresca. elixir, beguda que els alquimistes pretenien capaç de prolongar la vida indefinidament. nèctar(lit.), beguda deliciosa. mam, terme [...]
|
110.
esperit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 alè(->) 2 Substància subtil que hom considera com a principi de vida. Els esperits dels irracionals tornen al no-res (Llull). principi de vida (o vital) ànima(->) 3 substància. 4 essència. 5 Ésser incorpori, imaginari. àngel(->) diable(->) ànima. Les ànimes del purgatori [...]
1 alè (→) 2 Substància subtil que hom considera com a principi de vida. Els esperits dels irracionals tornen al no-res (Llull). principi de vida (o vital) ànima (→) 3 → substància. 4 → essència. 5 Ésser incorpori, imaginari. àngel (→) diable (→) ànima. Les ànimes del purgatori. Les ànimes dels morts. manes, ànimes o ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. eó, per als gnòstics, cadascun dels éssers espirituals eterns intermediaris entre Déu i el món. geni o dèmon, deïtat tutelar, esperit que, segons els grecs, presidia el destí d'una persona, una espècie d'àngel de la guarda. follet gnom. Hom suposava que vivia en l'interior de la terra i era guardià de les mines. elf (de la mitologia escandinava) fada silf (f. sílfide), esperit elemental de l'aire. ondina, esperit elemental de l'aigua. valquíria, espècie de deessa de la mitologia escandinava. hurí, espècie d'àngel de gènere femení, de formes seductores, en la religió mahometana. Cp. aparició, fantasma 6 → ànim. 7 → disposició. 8 Conjunt d'idees o de sentiments dominant en la manera d'obrar o en una obra. pensament. El pensament de l'Església. geni. Una construcció contrària al geni de la llengua catalana. enginy sal (fig.) humor 9 Esperit Sant: Paràclit o paraclet. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |