Resultats de la cerca bàsica: 588
|
141.
fava
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit en llegum de la favera. Pelar faves. Llavor comestible de la favera, grossa, ovada i comprimida, amb un senyal negrós, allargat, en un dels seus caps. Un plat de faves estofades. això són faves comptades És cert, no hi cap posar-ho en dubte. no poder dir fava No poder ni [...]
|
|
142.
'peres amb vi' o 'peres al vi'? / 'musclos al vapor' o musclos amb vapor'?
Font
Fitxes de l'Optimot
peres amb vi (acompanyament) musclos al vapor (mètode de cocció i estil del plat)
Per fer referència al mètode de cocció es pot fer servir la preposició a seguida d'article. Per exemple:
Demà farem barbacoa i menjarem carn a la brasa i patates al caliu.
En Josep Maria va fer uns musclos al [...]
|
|
143.
sort
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'aquest plat de cigrons: tinc una gana que defalleixo! Sort que demà vindràs i em donaràs un cop de mà. sort hi ha de (o hi hagué, o hi haurà, etc.) Sort de. Sort hi havia de la mare, perquè el pare era un perdut. —T'han anat bé els meus consells [...]
|
|
144.
trencar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç, una cama. Trencar un tracte. Trencar la fe jurada, la paraula [...]
|
|
145.
calent -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
calent, llet calenta. Ara preferiria un plat fred a un de calent. calent com un torró [o calent com un torronet] Ben escalfat, protegit del fred. Aquí dins estem calents com un torró. calent de cap [o calent d'orelles] Que ha begut massa vi o altres begudes alcohòliques. anar [...]
|
|
146.
net 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exempt de taca, de brutícia. Ja s'ha rentat les mans: ara ja les té netes. Aquest plat és brut: porta'n un de net. net com una patena Molt net. Que habitualment té netes la seva persona i les seves coses. Una noia neta. Net de pecat, de culpa. Tenir la consciència [...]
|
|
147.
segment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Peça d'un teler que, en el joc de segments, forma part de les excèntriques. Peça proveïda de lleves per a moure les agulles, situada a la perifèria del cilindre o del plat de certes màquines de gènere de punt. En inform., part autònoma d'un programa que pot ésser [...]
|
|
148.
brida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
entrar al calaix. Peça plana de forma circular o ovalada que, disposada a l'extrem d'una canonada i unida a la peça anàloga d'una altra canonada per mitjà de perns, fa d'element d'unió entre elles. brida d'emportament Peça que en el torn comunica el moviment del plat a la [...]
|
|
149.
menjar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé, amb apetit. menjar com un ogre Menjar molt i voraçment. menjar com una llima Menjar molt. menjar en el mateix plat Ésser molt amics. menjar en quatre bocinades una cosa Menjar-la de pressa. menjar un mos [o menjar una mossada] Fer una menjada lleugera. [amb complement [...]
|
|
150.
passada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de trama. Sèrie de notes que fa d'una tirada un ocell en cantar. La merla és un ocell de passades llargues. Plat que forma part dels que se serveixen en un àpat. Acció de servir menjar, beguda, en el curs d'un àpat. Hi ha hagut dues passades de carn i dues de peix. En certs [...]
passada
|
passada
1 f. [LC] Passa llarga, aproximadament d'1 metre. Va travessar la calçada amb dues passades.
2 1 f. [LC] Acció de passar per un indret. No en fa poques, de passades, per davant de casa!
2 2 f. [LC] Anada que es fa passant per diferents indrets.
2 3 f. [LC] En les festes de poble, l'anada que fa pels carrers la cobla tocant marxes.
2 4 f. [LC] Cantada nocturna que el jovent, tradicionalment els nois, va a fer davant les cases on hi ha noies.
3 f. [LC] Fet de sotmetre alguna cosa a l'acció d'un instrument, d'una màquina, etc. Sembla que no t'hagis afaitat: fes-te una altra passada.
4 1 f. [LC] [IT] Llargària de trama o de fil que va de vora a vora en un teixit, en una xarxa.
4 2 f. [LC] [IT] Volta de punts d'una mitja. Va haver d'escórrer dues passades.
4 3 [IT] passada perduda Passada deixada de fer en l'ordre de passades.
4 4 f. [IT] Rengle horitzontal de quadrets del paper quadriculat emprat en teoria de teixits per a la representació gràfica dels lligats.
4 5 f. [IT] Element unitari de trama.
5 f. [LC] Sèrie de notes que fa d'una tirada un ocell en cantar. La merla és un ocell de passades llargues.
6 1 f. [LC] Plat que forma part dels que se serveixen en un àpat.
6 2 f. [LC] Acció de servir menjar, beguda, en el curs d'un àpat. Hi ha hagut dues passades de carn i dues de peix.
7 f. [LC] En certs jocs, sèrie de jugades que es fan entre donada i donada.
8 1 [LC] de passada loc. adv. a ) Tot passant. Aniré al mercat i de passada m'arribaré al banc.
8 1 [LC] de passada loc. adv. b ) Tot tractant d'altres coses. De passada, li retreia coses que ella havia dit.
8 1 [LC] de passada loc. adv. c ) Sense detenir-s'hi gaire. No s'entén gaire: es nota que ho has fet de passada.
8 2 [LC] a totes passades [o de totes passades] loc. adv. Sigui com sigui, sense condicions.