Resultats de la cerca frase exacta: 4

Diccionari de la llengua catalana
1. alienar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer passar a altri la propietat, el domini, (d'alguna cosa). Els hereus no podien alienar aquells béns. Fer perdre, allunyar de si, (l'afecte, l'amistat, la benvolença, etc., d'algú). El seu mal geni li ha alienat l'amistat de tothom. Fer perdre (a algú) el seny, la raó. [...]
2. alienació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'alienar o d'alienar-se; l'efecte. L'alienació d'un aprofitament forestal. L'alienació dels seus béns. Alienació mental. L'alienació que provoca la televisió. L'alienació de la joventut en la societat actual. [...]
3. amortitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en bé de mà morta, passar (els béns) a qui no els pot alienar. Extingir gradualment (un deute) per pagaments successius. Repartir el cost de reposició (d'una màquina, una instal·lació, etc.), entre els períodes en què aquesta és [...]
4. vendre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
testimonis del judici es van vendre. Abandonar les pròpies conviccions, alienar la pròpia llibertat, etc., per diners. S'ha venut als enemics. Algú, dir o fer inadvertidament quelcom que descobreix allò que volia tenir amagat. Després de dir-ho va adonar-se que s'havia venut.  [...]