testimonis del judici es van vendre. Abandonar les pròpies conviccions, alienar la pròpia llibertat, etc., per diners. S'ha venut als enemics. Algú, dir o fer inadvertidament quelcom que descobreix allò que volia tenir amagat. Després de dir-ho va adonar-se que s'havia venut.  [...]

v tr 1 [ceder] alienar. 2 fig alienar, embogir, enfollir. 3 fig [embelesar] embadalir. 4 fig alienar, fer perdre. Su brusquedad le enajena muchas simpatías, la seva brusquedat li aliena moltes simpaties. v pron 5 [desprenderse] desprendre's. 6 [enloquecer] embogir intr. 7 perdre tr. Enajenarse la [...]

Acció d'alienar o d'alienar-se; l'efecte. [...]

Poder per a alienar o gravar els drets patrimonials. [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 [enajenar] alienar, embogir. 2 [volver loco] embogir, enfollir, guillar. 3 fam [chiflar] entusiasmar. v intr 4 embogir, enfollir. 5 agr [árbol] tornar-se improductiu. v pron 6 embogir-se, embogir intr, enfollir-se, enfollir intr.  [...]

Clàusula que un testador o un donant afegeix a un títol lucratiu o limitació imposada legalment o judicialment, que comporta la impossibilitat d'alienar o gravar els béns sobre els quals recau. [...]

enajenar v tr = alienar [...]

alienació f - alienació f Acció d'alienar. [...]

1 revendre, tornar a vendre una cosa comprada esp. a un detallista o a un particular. retrovendre, tornar la cosa comprada al seu venedor. despatxar(en un establiment de venda). Avui hem despatxat cinquanta quilos de cafè. alienar, terme més genèric que vendre. Una cosa es pot alienar venent-la [...]

1 embogir pertorbar trastocar trastornar el cap (o l'enteniment) o simplement trastornar testavirar guillar fer girar el cervell alienar fer perdre el seny (o la raó, o l'enteniment) enfuriar, fer tornar com boig per la ira. esborneiar(Alc.), íd., per una passió. 2 (enfollir-sepron.) tocar-se [...]