1 comú. Té unes maneres comunes. ordinari. És una gent molt ordinària. adotzenat. El llibre és ple de frases adotzenades. qualsevol, no escollit, vulgar. És un escriptor qualsevol. banal, que no té cap originalitat, comú, vulgar. trivial, vulgar i baix. Una expressió trivial. plebeu. Un home [...]

vulgar, comú. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vulgar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vulgar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vulgar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. llagoter llausanger adulatori 2 m. i f. llagoter llepa llepaire rentacares llepacrestes, baix adulador. llepaculs(molt vulgar), íd. besaculs(usat a Mallorca, segons Alc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

arromançar(terme medieval), traduir en llengua vulgar romànica (romanç) un escrit llatí. vulgaritzar, traduir en llengua vulgar. posar en. Posar en català un llibre francès. girar(ant.) traslladar(ant., Alc.) Cp. parafrasejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

neollatí(només parlant de les llengües romàniques, sortides del llatí vulgar). Les llengües romàniques o neollatines són les següents: portuguès, gallec, espanyol o castellà, català, francès, francoprovençal, occità, romanès, dàlmata, italià, sard i retoromànic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

banal trivial pedestre vulgar terra a terra Ant. Poètic. Idíl·lic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

agutzil(forma vulgar per algutzir) esbirro galifardeu(fam.) saig(medieval) Cp. verguer Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]