oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra (e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4) [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)
, carro, serra; Montserrat, Ferran, Òrrius, etc.
A més a més de les indicacions anteriors, cal tenir presents altres pautes per a l'escriptura de r o rr quan el so de erra vibrant es troba entre vocals en mots derivats i compostos.
En els derivats i compostos formats a la manera culta (iberoromà [...]
els, i l'article personal en:
ca + el: cal
ca + els: cals
ca + en: can
Per exemple:
Vaig a cal metge.
Vinc de cals Domènec.
Això sembla can seixanta.
Pregunta-ho a can Serra.
No hi ha contracció, però, quan l'article s'apostrofa amb el mot que acompanya, perquè comença amb vocal o h. Per [...]
expressió adequada per expressar el que es vol dir en cada cas. Per exemple:
Una sardana composta per Joaquim Serra (millor que realitzada per).
El grup parlamentari redacta les bases del que constituirà el full de ruta (millor que realitza).
La consulta que heu plantejat (millor que heu realitzat).
L [...]
, la: saforenc -a
Serrans, els: serrà -ana
Sogorb: sogorbí -ina
Sueca: suecà -ana
Torrent: torrentí -ina
València: valencià -ana
Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina
Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents
Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó
Vila Joiosa, la: viler -a
Villena [...]
Les designacions d'accidents i llocs geogràfics tenen dues parts: el nom genèric (és a dir, mots com mar, riu, serra, pic, plana, delta, península, coll, etc.) i el nom propi del lloc. El nom genèric s'escriu amb minúscula inicial dins d'un text (excepte si apareix sol i equival a tota la [...]
, llevat dels articles, les preposicions i les conjuncions. Aquests títols també s'escriuen en cursiva. Per exemple:
Serra d'Or
El Temps
Time Out
Xerra i Xala
Pel que fa a les col·leccions de llibres o altres obres, també van amb majúscules la inicial del títol i les inicials de tots els elements que [...]
magistrada Rosa Serra
un jutge de pau
l'advocada en cap del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya
un enginyer industrial
la gerenta de l'empresa
el director territorial de l'Àrea de Vendes
la consellera delegada del grup
la cap del Servei de Documentació
el cap d'estudis de l'Institut Pere Calders [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)