Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple:
La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu).
Estudia a la mateixa ciutat on viu (on viu és l'oració de relatiu).
El relatiu compleix tres funcions diferents:
1. Fa de nexe entre l'oració principal i la subordinada. Per exemple:
La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (la principal és la noia és veïna del Toni i la subordinada és ahir vaig veure la noia).
2. Substitueix l'antecedent en l'oració de relatiu. Per exemple:
La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que = la noia).
3. Desenvolupa una determinada funció sintàctica dins de l'oració de relatiu. Per exemple:
La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que fa de complement directe a l'oració de relatiu).
Finalment, cal dir que les oracions de relatiu poden ser adjectives o substantives: