Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
Els nombres escrits amb xifres no es poden partir a final de ratlla, tant si porten punts o comes, com si no. Així, en comptes de fer:
una quantitat de 32.456,-
37 euros
cal fer:
una quantitat de
32.456,37 euros
[...]
Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix:
Hem facilitat la creació d'u-
na empresa tecnològica.
Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]
Els mots que formen títols i subtítols que encapçalen text no s'han de partir mai. Així, en comptes de fer:
Accentua-
ció i apostrofació
cal fer:
Accentuació
i apostrofació
Com es pot veure en l'exemple anterior, els elements que componen un títol o un subtítol, si cal, sí que es poden separ [...]
Quan s'ha de separar una adreça electrònica o d'Internet a final de ratlla, cal respectar els criteris següents. Se sol fer la partició:
? després d'una barra inclinada (/) o d'un punt (.);
? abans de la rova (@), en el cas de les adreces electròniques;
? i com a últim recurs, abans d'un [...]
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Urgell és Josa i Tuixén, mentre que la denominació oficial del cap del municipi és Josa i Tuixent. La forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle IX? és Tuixén, ja que en la documentació antiga Tuxen no presenta -t final, que no [...]
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:
Tira't enrere si no vols caure cingle avall. (i no enrera)
Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)
Empitjora dia rere dia. (i no rera)
Les variants enradere (o [...]
acompanya l'última preposició. Aquesta estructura és, però, estilísticament més marcada. Per exemple:
Treballen per i per al país.
Quan es coordinen locucions prepositives, en què hi ha una preposició àtona final, a més del complement, també s'elideix la preposició final de la primera locució. Per exemple [...]
En l'àmbit de l'esport, l'expressió apretón equival a esprint en català i designa l'acceleració ràpida de la velocitat amb què un corredor intenta d'avançar els adversaris, especialment en la proximitat de la meta. Per exemple:
En Roc va guanyar la cursa gràcies a l'esprint final.
Aquesta [...]
