Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
Malgrat que, de vegades, en registres col·loquials s'utilitza el mot com davant de la preposició final per (o per a) o la conjunció perquè, aquesta construcció no és pròpia dels registres formals. Per exemple:
No s'ha anunciat prou perquè se'n puguin assabentar (i no No s'ha anunciat prou com [...]
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp [...]
Hi ha expressions que serveixen per demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Les interjeccions més habituals de confirmació són eh, oi, veritat o no, i se solen trobar al final de l'oració. Per exemple:
No fallis a la nostra trobada, eh?
Recordes com et tractava, oi [...]
pronuncia la r final del mot pudor quan és femení (La pudor que fa un ou podrit). En canvi, en tots els dialectes es pronuncia la r final del mot masculí (Té molt de pudor, no vol parlar de segons què).
[...]
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]
Generalment es fa servir el verb ser per expressar la mera situació d'algú o alguna cosa en un lloc, però si s'hi vol afegir un matís de permanència o durada, se sol utilitzar el verb estar. Per exemple:
Els llibres van ser al calaix fins a final de curs. (simple descripció)
Els llibres van [...]
parèntesis.
El singular d'aquest mot no acaba en -is, sinó en -i, com altres noms cultes (crisi, tesi, dosi, hipòtesi, anàlisi, etc.). Direm, doncs, un parèntesi, i no un parèntesis. El plural d'aquests mots sí que afegeix una -s al final: els parèntesis, les crisis, les tesis, les dosis, les hipòtesis, les [...]