esdrúixoles:
1. Són agudes quan la síl·laba tònica és en posició final: can-cell, es-vo-ranc, fa-nal, jer-sei, or-di-na-dor, so-par, etc.
2. Són planes les que tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba: am-po-lla, ca-di-ra, ca-len-da-ri, fi-nes-tra, pan-ta-lla, tau-la, te-lè-fon, etc.
3. Són [...]
obert a la e i amb una c al final del mot: Èric.
Així, la grafia i la pronúncia d'aquest antropònim dependrà del cas al qual es faci referència: el primer, en què hi ha un mot
agut, Eric, o bé el segon, que s'ha adaptat al català amb la grafia Èric.
[...]
.
Convé no confondre aquests complements amb complements de lloc que no estan desplaçats, sinó que poden aparèixer al principi o al final de la frase perquè tenen certa llibertat de col·locació: són complements que afecten tota l'oració (adjunts oracionals), serveixen per contextualitzar el lloc i no es [...]
anessin separats. Així, com que la -d final de nord i de sud es pronuncia t, el mot nord-americà s'ha de llegir nortamericà i no nordamericà, i el mot sud-africà s'ha de llegir sutafricà i no sudafricà. Igualment, nord-est es pronuncia nortest, sud-eslau es pronuncia suteslau i sud-oest es pronuncia [...]
hi seré tan aviat com plegui.
Cal tenir en compte, però, que col·loquialment, quan aquesta forma verbal es combina amb un pronom feble, se sol ometre la s final de l'imperatiu per evitar el contacte entre dues consonants. En aquest cas, per tant, en registres informals aquestes combinacions es poden [...]
'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia (i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
[...]
de, d'acord amb la condició de, en/amb funció de. Se sol combinar amb un sintagma sense determinant o un sintagma adjectival. Per exemple:
La música com a teràpia.
M'agradaria saber si parlava com a alcalde o com a ciutadà.
Han considerat el seu projecte de final de carrera com a excel·lent.
Aquest [...]
mare com a exemple de superació.
En canvi, el verb citar no té el significat de 'dir, esmentar'. Així doncs, cal dir:
La persona esmentada al final de l'article és l'avi de la Júlia (i no la persona citada).
Finalment, el nom que correspon al verb citar és citació (i no cita).
[...]
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d [...]
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
