i prou!) ja n'hi ha prou! ja està bé! Cp. La interjecció alto!, usada per a fer que hom interrompi un discurs o una tasca qualsevol. 4 Tenir-ne prou: Bastar. Estar servit, es diu no solament parlant del menjar, sinó també, irònicament, de dificultats, penes, cops, coses desagradables. Manuel [...]

(≠ abastar) haver-n'hi prou. Ja n'hi ha prou, amb el que has dit. ésser suficient donar l'abast Ant. Curtejar. Magrejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

prou. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adv. afirmatiu ja!, s'usa per a confirmar l'asserció d'un altre, sovint en sentit irònic. justa!o justa la fusta!, fam., en el mateix sentit que ja! prou. Que em faríeu un favor? —Prou! S'usa esp. per a respondre afirmativament a una pregunta negativa. Que no neva mai, aquí? —Prou [...]

a bastança bastantment prou grassament suficientment Ant. Magrament. Insuficientment. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

assolidor obtenidor. Sabia prou bé que aquell favor no era obtenidor. aconseguibleo aconseguidor Ant. Inassolible. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cert o del cert sens dubte prou. Això prou que ho faré. pla. Això pla que li ho diré. positivament 2 ben bé! a fe! a fe de Déu! com hi ha Déu! ja ho crec! ja hi pots pujar de peus! això són faves comptades! no en dubtis Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

a males penes amb prou feines envides escassament pel cap alt tot just difícilment gairebé no Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

camanduleries raons cançons o cançoneries romanços històries retòriques. Prou de retòriques, que ja et conec. falòrnies Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]