1 Considerar algú o alguna cosa com la causa de quelcom. donar. Donar la culpa a algú. imputar. A ell cal imputar la derrota. culpar. Si no heu estat puntual, no culpeu el temps, que ha estat prou bo. carregar. Ara ho carreguen a aquell pobre, i no ho ha fet ell. Carregar el mort a algú [...]

1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació. llenguatge(->) idioma parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall). parlar(m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França. dialecte, parlar local [...]

des de sota. La trapa era massa pesant per a les seves escasses forces i amb prou feines pogué sollevar-la un pam. alçapremar, aixecar amb l'alçaprem. incorporar, aixecar de mig cos per amunt algú que està ajagut. Entre tots dos el van incorporar i el sostingueren. dreçar, posar dret allò que està [...]

1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]

hom es dona en caure. Pegar una esclatarada. esclat, íd., en la frase pegar un esclat. batut, cop fort, esp. en caure. embat, cop de l'ona, del vent. embatol, íd., suau. batec, cop que es donen dues peces d'un objecte que no estan prou fixes. batement(del cor; també de portes, finestres, etc [...]