1.
calladament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera callada, sense parlar, sense soroll. [...]
|
2.
calladament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
a la callada mudament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
mudament 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Calladament. [...]
|
4.
callada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de callar, especialment el vent. A la callada del vent plourà. a la callada Calladament . anar de callada Ésser suposat, no caldre dir-ho. Va de callada que el convidaran a la festa. [...]
|
5.
calladamente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv calladament. [...]
|
6.
callada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [fet de callar] callada. 2 a la callada [calladament] a la chita callando, a las calladas p fr, de callada p fr. 3 va de callada [no cal dir-ho] por supuesto, desde luego. Que si vindré demà? Va de callada, ¿que si vendré mañana? Por supuesto. 4 va de callada que... ni que decir tiene que [...]
|
7.
cautelosament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'esquitllentes. Passava calladament i d'esquitllentes, perquè no volia ésser vist. Cp. escapolint-se: caminant cautelosament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|