FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar confusament, per defecte físic o per voluntat de no deixar entendre a tothom allò que es diu. Aquesta criatura quan parla encara s'embarbolla. Dir (coses) pel gust de xerrar, sense fonament de cap mena. No saps què t'embarbolles! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar entendre (quelcom) sense expressar-ho. No expressar amb mots en el discurs (allò que no per això deixarà d'ésser entès). Parlant de llibres, el que tinc vol dir el llibre que tinc, hom sobreentén, doncs, en l'antecedent el mot llibre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exercir una acció. M'explicà com les vàlvules accionen en un motor d'explosió. Posar en marxa (un mecanisme). Accionar el fre de mà. Fer moviments i gestos per donar a entendre alguna cosa o per acompanyar la paraula. Quan parla acciona exageradament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat de cònsol romà. Temps que durava aquesta dignitat. Càrrec de cònsol. Oficina d'un cònsol. Tribunal d'origen medieval per a entendre en els afers comercials de mar i terra. consolat de mar Jurisdicció especial que entenia en matèria mercantil i en afers [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot entendre o interpretar de dues o més maneres diverses. La seva resposta és equívoca. Un mot equívoc, una expressió equívoca. Una experiència equívoca. Sospitós, dubtós, moralment. Una conducta equívoca. Allò que pot ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No directe, que no mena dretament a un fi o a un resultat. Vies indirectes. Proves indirectes. Que no resulta directament, sinó més o menys remotament, d'alguna cosa. Resultats indirectes. Paraula, mitjà, indirectes de què hom es val per a donar a entendre una cosa. Em tirà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
calaix ha capgirat tots els papers. Capgirar el món. Entendre, dir o fer (les coses) a l'inrevés, les unes per les altres. No li podem encomanar res perquè tot ho capgira. Fer cedir, fer canviar d'opinió, (algú), canviar el curs (d'alguna cosa). Amb les seves prèdiques t'han [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creure (alguna cosa) fundant-se en la seva probabilitat, en indicis o senyals que se'n tenen. Després del que va passar, ja presumíem que no vindrien. Creure, i donar-ho a entendre amb les paraules, el capteniment, etc., de posseir una qualitat, un mèrit, una virtut. Ell presumeix [...]