Àrea temàtica
Disciplines de suport > Química

ca - aire n m
es - aire
fr - air
en - air

Definició
Mescla de gasos que forma l'atmosfera terrestre. A les capes baixes de l'atmosfera, l'aire completament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum: nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,0002%. A més dels components fixos esmentats (l'únic dels quals que varia d'un lloc a un altre de la terra, de manera important, en proporció, és el diòxid de carboni), i deixant també de banda el vapor d'aigua (la quantitat del qual depèn de l'estat higromètric, però està, en general, molt per sota de l'1% en volum excepte en climes molt humits), l'aire de les capes més baixes de l'atmosfera conté normalment, en quantitats petites i molt variables, un gran nombre d'altres gasos o vapors, considerats impurs, principalment ozó, aigua oxigenada, òxids de nitrogen, amoníac, òxid de carboni, hidrogen, hidrocarburs i composts de sofre. A més, hi ha també normalment microorganismes i sòlids en forma de pols, entre els quals, prop del mar, clorur sòdic. Les propietats químiques de l'aire són les de l'oxigen, car el paper del nitrogen (excepte a alta temperatura) és sobretot de moderador de l'oxigen. La importància biològica del nitrogen i del diòxid de carboni està en la fixació del nitrogen per microorganismes i en la fotosíntesi de les plantes verdes.