FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No directe, que no mena dretament a un fi o a un resultat. Vies indirectes. Proves indirectes. Que no resulta directament, sinó més o menys remotament, d'alguna cosa. Resultats indirectes. Paraula, mitjà, indirectes de què hom es val per a donar a entendre una cosa. Em tirà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privat físicament de l'ús de la paraula. És sord i mut. És mut de naixença. Escola de muts. fer el mut No dir paraula. Que no profereix sons, que no té crit. Animals muts. Que no diu paraula. L'acusat va restar mut tot el temps. Mut d'admiració. fer muts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que descriu. Paraula clau que defineix el contingut d'un document i que en facilita la localització. Mot que encapçala una definició de diccionari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ofèn, que ataca. Una paraula ofensiva. Una arma ofensiva. Aliança ofensiva i defensiva. Estat o situació de qui ofèn o ataca. Prendre l'ofensiva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'amenaçar. Una amenaça d'expulsió bastarà perquè no continuïn en llur actitud. Mirar amb aires d'amenaça. Paraula, gest, etc., amb què s'amenaça. Proferir amenaces. Amenaces de mort. Indici pel qual es manifesta un perill, una cosa a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar enrabiat. Una paraula amable el desenrabia com per art d'encantament. Cessar d'estar enrabiat. Dona-li un crostó de pa perquè es desenrabiï. [...]
